Jordi Noguera, Pineda de Mar

Entrevistem a Jordi Noguera, ex-president del Gremi d’Empresaris d’Hostaleria del Maresme i ciutadà de Pineda de Mar

Jordi, a quina platja estem?

Això és la platja de Pineda, un indret que sempre ha estat el nostre punt d'esbarjo durant els estius. Les barques són l'exemple que Pineda ve de tradició marinera, tot i que ara ja no es pesca de manera professional; avui aquestes barques s'utilitzen només per esbarjo, per fer petites captures pel consum personal. Però a la Pineda de principis del segle XIX hi havia bastants pescadors dedicats a la pesca del palangre, de xarxa, de nansa... que tenien les seves casetes al raval de mar, que és la part més baixa del poble. Aquí es dedicaven principalment a la pesca de la sardina i de l'anxova i Pineda tenia dos salers, que eren llocs on se salava i es conservava el peix per a l'exportació.

En queda alguna cosa visible d'aquella època?

La veritat és que no, donat que amb l'evolució i el creixement turístic tots aquests aspectes tradicionals de la vida marinera es van anar deixant de banda. Podem dir que només ens ha quedat el record.

Com va ser aquest canvi?

Pineda té una tradició turística que arrenca sobretot a finals dels anys cinquanta i seixanta com la major part dels municipis turístics de la costa catalana. Però aquí no va haver-hi un boom turístic que desbordés la població, sinó que d'alguna manera hi va haver una evolució dels establiments hotelers, dels hostals i dels càmpings per anar acollint aquest turisme que anava arribant al Maresme. A diferència d'altres llocs del litoral català, el d'aquí va ser un creixement molt pausat, molt lent.

Els meus pares van estar entre aquells pioners que van començar llogant uns apartaments que després van transformar en l'hotel que he regentat jo durant més de trenta anys.

Què podem fer a Pineda?

Aquest sempre ha estat un poble molt orientat cap al mar; la idea de sol i platja realment ha sigut el nostre fort en detriment de la part de la muntanya. De juny fins a setembre hi ha una sèrie d'activitats que promou el mateix ajuntament aquí a baix a mar -amb les associacions Pineda Turística i Pineda Animació- que són pàdel surf, caiacs, windsurf... Per altra banda, també tenim una base nàutica on es fan cursets de vela tots els estius; i a més hi ha les diferents guinguetes i algun restaurant que també donen suport gastronòmic a la platja.

I també teniu oferta cultural...

Sí, aquí a Pineda tenim la Fundació Tharrats d'Art Gràfic que està ubicada a la casa de Can Comes i que recull una mostra d'art gràfic de l'autor Joan Josep Tharrats que en el seu dia va ser una persona molt vinculada al municipi. Val molt la pena perquè a part de l'obra d'en Tharrats, també hi ha altres autors com en Miró, en Tàpies, en Cuixart, en Brossa... A la façana també hi ha unes lletres que va dissenyar en el seu dia en Xavier Mariscal que contrasten molt sobre l'edifici que acull el museu, que és una antiga masia.

Parla'm de les figures tradicionals que teniu a Pineda.

Aquí tenim els gegants -l'Ermessenda i en Guerau, noms medievals que venen donats del vescomtat de Cabrera- que surten a la festa major i a les festes tradicionals. I també tenim la colla dels Castellers de l'Alt Maresme, els Maduixots, que engloba nou pobles d'aquesta part del Maresme, un d'ells el nostre.
 

De l'època marinera us ha quedat alguna recepta?

I tant, hi ha un receptari que es diu La Cuina a Pineda que recull algunes d'aquestes receptes de mar i muntanya que ens han anat transmetent les àvies. Hem de pensar que aquest també ha estat un poble amb una gran tradició agrícola; aquí es feien molt bé les patates primerenques, els enciams i altres verdures que avui encara trobem a altres hortes del Maresme. Alguns plats són grans clàssics, com la sèpia feta amb mandonguilles i pèsols; i també se'n descriuen altres de molt tradicionals, com els rostits de pollastre, de conill o fins i tot d'ànec.

---

---